El gest mínim és un projecte fotogràfic que parla sobre el moviment, l’expressió i l’energia que es pot canalitzar a través del moviment. M’hi aproximo des de la sorpresa. Quan vaig començar el projecte, sabia que la dansa ofereix una connexió amb un mateix que és profunda i significativa.

L’exposició de la Maria Alzamora va sorgir arrel del segon premi de fotografia que l’artista va guanyar al certamen de la Fundació Vila Casas, convocat al 2020.

La Fundació em va proposar fer una exposició. Feia anys que el moviment em cridava l’atenció com a fotògrafa i va ser el moment perfecte per estirar del fil i veure què podia passar. L’embrió va ser la fotografia guanyadora del segon premi de la Fundació, en la qual apareix l’actriu i música Keeley Forsyth habitant l’espai d’una manera molt especial.

A partir d’aquí vaig contactar amb vuit ballarins per explorar com la fotografia pot captar l’emoció que transmet el cos i la dansa. El resultat han sigut 25 fotografies que estan exposades al Museu Palau Solterra de la Fundació Vila Casas a Torroella de Montgrí.

Quan entres a l’exposició ‘El gest mínim’ pots seguir diferents rutes per veure les fotografies: deixar que els ulls s’acomodin en la imatge i seguir de forma lineal l’exposició, una fotografia rere l’altra. Pots deixar que la dinàmica dels moviments retratats et porti a observar ara una imatge de l’inici, ara una altra que està a la paret central, o bé una altra peça que es troba darrere teu. També pots situar-te al centre de la sala i deixar que els ulls es relaxin i sigui la pell encuriosida per la llum, els colors i els gestos, la que et guiï en el recorregut. Satisfer-la mirant allà a on el reclam es fa més intens.

La meva actitud per apropar-me als ballarins és des de la inquietud i l’exploració.

La singularitat de l’exposició rau en la naturalesa mateixa de la fotografia, la qual retrata un moment efímer com és la dansa i el situa en el temps etern de la imatge. Pot una fotografia expressar l’emoció del gest? Teniu temps fins a final de mes per descobrir com la Maria Alzamora retrata diferents artistes i la seva manera d’entendre el moviment. També hi ha una playlist de música vinculada a les sessions amb els ballarins i amb l’edició de les fotografies. Aquesta vol ser una altra eina per connectar amb les emocions que es capturen en l’exposició.