Natsuki: «Soc intuïtiva físicament, però el cap és el motor»

Natsuki ens explica que hi ha molt més vincle del que creiem els occidentals entre la dansa butoh i el flamenc

Natsuki és el nom artístic d’Anna Ventura: ballarina, productora i coreògrafa. Un nom que recull l’experiència de treballar com a intèrpret per a la companyia de Carlotta Ikeda i Karine Saporta. Dos referents que han marcat la seva etapa vital i el seu llenguatge com a creadora. «Jo ballava butoh, però no sabia què era fins que vaig començar a estudiar-lo per poder-lo explicar. Per a mi és una manera d’expressar tota la fantasia que tinc a dins», reflexiona.

La dansa d’Anna Ventura Natsuki és molt plàstica, performativa i cinematogràfica. Nascuda a Girona, fa 35 anys que viu i treballa a França i aquest últim any ha decidit instal·lar-se a la Bisbal, on té la Masia i l’estudi.

Dins d’aquesta voluntat de retorn al territori gironí (i per extensió català), l’Anna Ventura s’ha proposat crear el MIAM, Museu Immaterial de les Arts en Moviment. L’objectiu d’aquest museu és poder treballar sobre el patrimoni coreogràfic, i fer-ho vinculant les creadores catalanes amb el llegat que la Carlotta Ikeda li va deixar. Entre altres herències i memòries, vestits de les creacions i dels espectacles de l’artista nipona.

Ventura ens explica que hi ha molt més vincle del que creiem els occidentals entre la dansa butoh i el flamenc. Segons la ballarina, que va estar investigant durant tres anys els orígens i la tradició d’aquesta dansa nipona, nombrosos creadors i creadores de butoh s’emmirallaven en el flamenc com a origen de molts moviments.

Enguany, Anna Ventura ha presentat al Sismògraf d’Olot part del llegat de la Carlotta Ikeda en format de conferència. L’univers d’Ikeda, segons ens explica Ventura, és molt ric en imatges i se serveix d’una presència molt forta a l’escenari i d’un espai intern molt treballat. La conferència entorn «Kesseki» forma part de la voluntat de Ventura per començar a establir vincles entre aquesta creadora i Catalunya.

Com va conèixer l’artista Carlotta Ikeda?

Vaig veure un espectacle seu al Teatre Romea, el 1985, i se’m va gravar. Va esdevenir per a mi una referència en el món de la dansa. Aquella era una època molt potent i hi havia molta producció catalana, però també molta producció internacional. La Carlotta era una dona petita, com un animaló, però amb molta presència. Veure-la ballar era molt bonic. Ella era capaç de transformar-se en un peix, en una pedra, en una flor?

Què és allò més preuat que ha après ballant amb ella?

Compartir. Veure que no estàs sola. El treball de la ballarina és un treball que es fa de forma individual. Però després t’has d’obrir, ho has de compartir.

Està creant algun espectacle nou?

Sí, tinc un projecte en marxa. Un solo de dansa que neix d’un projecte més gran. Epifanies és el nom del solo i es crea com a homenatge a Carlotta Ikeda, una recerca que em permet tornar al meu cos des del butoh i des de la tecnologia, que és una de les eines que més m’agrada utilitzar. Després d’Epifanies vull reunir dotze artistes, totes dones d’entre 25 i 70 anys que han ballat a la companyia d’Ikeda. Les ballarines són testimonis vivents d’Ikeda. Per això vull recuperar els diferents llegats que l’artista ha deixat a les ballarines, ja que totes han entès la seva obra des d’un lloc diferent, tenint en compte el bagatge professional i les experiències vitals de cadascuna.

Com veu el seu futur com a creadora a Catalunya?

Tinc ganes de construir una xarxa sòlida de dansa a les comarques gironines. Generar un espai de recerca i d’experimentació artística a l’estudi a la Bisbal, perquè després es puguin programar als teatres municipals i les sales, aquests espectacles que han estat en residència. M’agrada la producció d’espectacles i sento també ganes d’acollir artistes que siguin tant nacionals com internacionals.

Azucena Moya
(Setmanari Empordà)

 

CONTINGUTS

Roger Fernández Cifuentes

Nascut a Figueres l’any 1990, Roger és graduat de l’Institut del Teatre (Barcelona) i exmembre de VERVE (Companyia de Postgrau de la Northern School of Contemporary Dance, Leeds). Ha treballat amb una varietat de coreògrafs internacionals, entre ells Ben Wright, Frauke Requardt, Angus Balbernie, James Wilton, Matthew Robinson i Jessica Kennedy. Com a coreògraf, ha estat guardonat amb diversos premis coreogràfics. Des de la seva formació, ha estat creant peces per la AGITART incloent ‘Life’, ‘ADaliN ’, ‘Pandora ’i ‘Sand’, que han realitzat gires a escala nacional i internacional a Espanya, Bèlgica i el Regne Unit. L’any 2015, va ser seleccionat per participar en un programa de coreògrafs emergents, Exit Visa, a The Place, Londres.  

Des del 2013 està al capdavant d’AGITART com a responsable de continguts del Festival Figueres es MOU i de la resta de projectes de la cooperativa.  

L’any 2021 començar a treballar a l’àrea de continguts  i educatius del Mercat de les Flors de Barcelona. 

COORDINACIÓ I PRODUCCIÓ

Georgina Aviés Sarrias

Nascuda a Barcelona l’any 1994, Georgina es gradua a l’Institut del Teatre en l’especialitat de Dansa Contemporània l’any 2012 i posteriorment és membre del Ballet Junior de Genève sota la direcció artística de Sean Wood i Patrice Delay fins a l’any 2014. L’any 2019/20 cursa el Postgrau en Gestió i Producció d’Espectacles i Festivals de la Universitat de Barcelona IL3. 

Georgina ha treballat amb coreògrafs internacionals com, Barak Marshall, Andonis Foniadakis, Yann Marussich, Marina Mascarell i Ioannis Mandafounis, entre d’altres. Des de l’any 2018 forma part de la companyia Silver Drops Dansa, amb qui col·labora com a ballarina en els seus espectacles TERRA(2021) i Silver Drops (2018). L’any 2020 inicia col·laboració amb la companyia de Projecte Ingenu, dirigida per Marc Chornet com a ballarina en el seu espectacle “La Ruta de la Palta” coproduïda pel Grec Festival i estrenada dins del marc de Grec a Grec. L’any 2021 realitza tasques d’assistència de direcció i assessoria de moviment amb l’espectacle “Bodas de Sangre” estrenada a la Mostra d’Igualada 2021. El Setembre de 2022 estrena la nova producció multidisciplinar de la companyia “El dia que va morir l’últim panda” a Fira Tàrrega.  

Georgina forma part d’AGITART des de l’any 2014, entitat dinamitzadora de la dansa amb  seu a Figueres. Lidera tallers de dansa i moviment a escoles de primària de màxima complexitat i a centres educatius de secundària de la comarca de l’Alt Empordà. 

En l’àmbit de la gestió cultural, és responsable de la coordinació i la producció dels projectes d’AGITART, produint el festival de dansa i moviment al carrer, Figueres es MOU, el projecte educatiu COSMOU i el projecte de reflexió al voltant la dansa Parlem de Dansa – Cafè Müller. 

Director Workshops Professionals i Assessorament Artístic

Gianluca Vicentini

Originari d’Itàlia, en Gianluca és el Director dels Workshops i Assessor Artístic d’AGITART.

En Gianluca ha treballat a la Northern School of Contemporary Dance a Leeds com a Director Artístic de VERVE i ha estat el Cap de Desenvolupament Professional.

Sota la seva direcció, la companyia ha treballat amb coreògrafs internacionals com ara Lea Anderson, Anton Lachky, Akram Khan, Kerry Nicholls, Ben Wright, Theo Clinkard, Luca Silvestrini i Efrosini Protopapa, fent extensa gira per Europa.

Al mateix temps que dirigia el Riley Theatre, en Gianluca va establir “Connections”, un pla de desenvolupament artístic professional i d’alt rendiment d’un any de durada. Aquest va incloure “Northern Connections”, programa específicament dissenyat per artistes emergents amb seu al nord d’Anglaterra. També ha estat involucrat en una col·laboració amb l’Institut Henry Moore i Tino Sehgal per a la recreació de “Kiss”.

Abans de traslladar-se a Leeds, en Gianluca va ser l’Assitent de Direcció Artística de Iceland Dance Company i va col·laborar com a Director d’Assaig per Carte Blanche. També va ser Director Artístic de Spiral Dansflokkur, una companyia de joves ballarins amb seu a Islàndia.

En Gianluca aporta la Direcció Artística a artistes independents, programant i treballant a nivell internacional a través de la indústria de la dansa, així com també dirigint i donant-los suport.