Cada vegada més festivals, teatres i altres entitats i institucions estan proporcionant espais de residència artística que fomenten el procés i la recerca, més enllà de la peça acabada
En aquest territori tan petit, com és l’Alt Empordà, tenim el Figueres es MOU, festival de dansa al carrer, que dona suport a projectes escènics durant el procés de creació. Fomentant que la cultura pugui ser una eina accessible per a tothom, des de l’arrel, obrint i compartint els processos dels artistes amb el públic. En la seva edició d’estiu, el Festival Figueres es MOU ha ampliat les residències de suport a la creació.
Ser artista no és només presentar una obra o fer un bolo. Ser artista comporta una formació llarga i una feina diària. Les creadores d’arts escèniques han de mantenir una forma física i una tècnica que permeti continuar treballant cada dia amb el cos, perquè aquest estigui disponible en el moment de creació. Ser artista és treballar també amb les idees i la creativitat d’una forma conscient i innovadora. És investigar un llenguatge i totes les maneres possibles d’expressió que poden donar-se. És viatjar constantment a l’interior d’un mateix i connectar amb la societat i amb allò que passa als altres. I tot això no es pot donar, si no hi ha el temps ni els recursos per a fer-ho possible.
Que molts artistes visquin a altres països europeus és conseqüència del poc valor que té la cultura a casa nostra. Entendre que la feina de l’artista no té un horari fix, ni un sou mensual, que la professió d’artista és vulnerable per la intermitència amb la qual ingressen diners. I sobretot, entendre el procés de creació i d’investigació més enllà de la mostra i la seva exhibició pública, implica que aquest professional pugui dedicar temps de qualitat a la seva feina i seguir formant-se, col·laborar amb altres artistes, investigar sense la pressió d’un mercat.
També és cert que cada vegada més festivals, teatres i altres entitats i institucions estan proporcionant espais de residència artística que fomenten el procés i la recerca, més enllà de la peça acabada. En aquest territori tan petit, com és l’Alt Empordà, tenim el Figueres es Mou, festival de dansa al carrer, que dóna suport a projectes escènics durant el procés de creació. Fomentant que la cultura pugui ser una eina accessible per a tothom, des de l’arrel, obrint i compartint els processos dels artistes amb el públic.
Durant la seva edició de tardor, aquest mateix 2020, es van acollir dues residències artístiques al Castell de Sant Ferran i un taller de creació comunitària en el que van participar dones figuerenques; moltes d’elles, era la primera vegada que tenien contacte amb la creació escènica.
En la seva edició d’estiu el Festival Figueres es Mou ha ampliat les residències de suport a la creació, que es fan durant unes setmanes prèvies al Festival i que després es mostra la feina realitzada durant l’estada. Aquesta iniciativa dona suport a les peces que estan en procés de creació i permet que el públic sigui partícip del desenvolupament dels/les artistes durant etapes inicials dels seus projectes. A més possibilita que hi hagi un mercat cultural més coherent amb les necessitats dels professionals i amb la producció d’espectacles.
Així ens ho han explicat els artistes que han estat fent residència durant el Figueres es MOU edició d’estiu:
Amer Kabbani
La residència al castell de Sant Ferran ha sigut una de les poques vegades que he trobat un espai de silenci i d’intimitat per treballar. És un espai molt recomanable per peces íntimes. L’estada al Festival ha sigut un punt d’inflexió en el meu procés. Tenia material previ, però al Castell me’n va sorgir de nou. M’ha ajudat molt ensenyar-ho al públic per veure quines coses funcionen i quines no. M’ha permès arriscar i posar en escena coses que no tenia gens clares, però que al final han sortit molt bé.
Crec que el Figueres es Mou està agafant una forma molt bonica i hauria de tenir més presència i ser més reconegut. El més interessant del Festival és que arrisquen i impulsen companyies amb projectes d’unes característiques no tan comercials, sinó més d’investigació i de recerca artística. Per poder posar en escena qüestions personals o poder parlar de temes que socialment poden ser conflictius.
Trobo que és un espai ideal per companyies que no volen estar dins dels circuits comercials i que puguin trobar aquí un espai a on poder fer les coses ben fetes i ben cuidades.
Miquel Barcelona
Hem fet la residència al Castell de la peça que estem creant: Rojos. Aquesta, ens ha permès assajar Roges que són immersions que estem fent en territoris sobre l’època de postguerra. L’estada ha sigut molt important per a la peça, en el sentit que el Castell és un espai amb memòria viva, a on encara hi ha moltes coses per resoldre i m’ha semblat interessant poder endinsar-nos en espais com aquest, per poder revisar-los, reinterpretar-los i donar-los-hi un ús que estigui més en sintonia amb l’actualitat. Potser el Castell és un espai que s’ha quedat congelat en el temps i la cultura pot ser aquella eina que desllorigui inèrcies passades.
Nosaltres hem fet tres dies d’assajos amb el ballarí Martí Güell i ens ha servit per concretar materials i tenir un espai i un temps de qualitat. Per així poder-nos dedicar plenament a assajar, que és la nostra feina.
Crec que els festivals que aposten per les residències són peces claus en el panorama de les arts escèniques a Catalunya. Molts festivals estan canviant el seu format i això està sent crucial per als i les creadores, ja que els permet donar continuïtat als projectes. Trobo molt positiu que es canviï la mirada sobre què és l’exhibició, i que realment s’entengui que cal acompanyar els processos, els projectes i les persones, més enllà de donar valor als resultats.
Conec el Festival perquè hi vaig actuar fa cinc anys i sento que han fet una evolució molt clara i molt forta, estan fent una feina excel·lent.
Les companyies artístiques i els seus espectacles
La companyia 104º la compon Amer Kabbani Fernandez, artista de circ contemporani. Paral·lelament es forma en clown i teatre impro durant més de quatre anys. Treballa com a actor dins la companyia Impro con Limón del qual és cofundador.
Ha format part de l’espectacle Block, de la companyia Nofit State Circus, amb el qual ha girat durant dos anys arreu d’Europa. Posteriorment, amb la seva col·lega creen la peça ENVÀ amb la qual giren durant quatre anys a escala internacional.
A part de la seva formació artística, està titulat en magisteri d’educació especial i Psicopedagogia. Actualment segueix la seva formació acadèmica en direcció i dramatúrgia a través del Màster en estudis avançats de teatre a la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR).
«Rojos»
D’altra banda, la companyia de dansa Miquel Barcelona col·labora amb persones, institucions i projectes que treballen amb 5 eixos d’interès: territori, memòria, sostenibilitat, educació i creació de públic.
Entenent la pràctica artística com una eina per a la transformació social, la companyia es converteix en un espai de trobada proper, interdisciplinari i creatiu amb aquell context amb el qual es relaciona. Tenen una mirada compromesa amb el sector cultural, el moment actual i la societat entesa com una tensió viva entre els diferents agents que la conformen.
