La dansa, des d’una vessant educativa, integradora i de cohesió social
Qui no ha pensat mai, secretament mentre gaudia d’un espectacle de dansa, que li agradaria moure’s amb la mateixa llibertat amb què ho fan els cossos que està observant? Però també moltes vegades associem la dansa als cossos dels ballarins/nes professionals, rebutjant el vincle entre aquest llenguatge artístic i els nostres propis cossos. Potser perquè creiem que hem de tenir una condició física molt específica i segurament hauríem d’haver començat a ballar als quatre anys. Bé, si no volem ser Sylvie Guillem, podem començar ara mateix.
Aquesta temporada al Mercat de les Flors, hi ha hagut una especial presència d’espectacles familiars, no només perquè estiguin adreçats a tots els públics (que també), sinó perquè són peces en les quals apareixen fills amb els seus pares. Aquest és el cas de la Macana, que ha presentat “Pink Unicorns”. Una peça de dansa que explora les diferents etapes de la vida d’un pare i el seu fill adolescent. També hem pogut veure “Des gestes blancs” de Naïf productions, una forta complicitat paterno-filial d’una bellesa molt sincera.
Amb aquesta aparició de cossos de nens i adolescents a l’escenari, podem engegar les campanes al vol. Perquè molt sovint, i no només en el món de la dansa, trobem que els espais de creació artística estan reservats pels professionals adults/tes.
D’aquí la celebració. I també les ganes, perquè molts nens/nes i adolescents sentin la necessitat d’expressar-se amb el cos i el moviment. Per afavorir-ho, són essencials els referents escènics: poder-se reconèixer. I els referents pedagògics: incloure la dansa al currículum escolar, com a part de la formació íntegra d’una persona.
Amb aquest objectiu l’associació Agitart col·labora amb diferents projectes com el ‘Mapa de Ball’, organitzat pel Mercat de les Flors i La Xarxa transversal i ‘Planters’ de ConArte Internacional. Aquests projectes apropen la dansa als centres de primària (Planters) i secundària (Mapa de Ball) de Figueres i altres municipis del territori català.
Fer que la dansa formi part essencial de l’educació pública i obligatòria no hauria de ser una excepció. Com va publicar el coreògraf i artista Roberto Olivan a les xxss, les assignatures corresponents a l’àmbit de les arts, les quals tenen menys hores lectives i són considerades en moltes ocasions complementàries, han sigut les matèries que durant el confinament ens han permès mantenir-nos en bon estat de salut física, psíquica i emocional.
Azucena Moya
(Setmanari Hora Nova)
