Mapa de ball: «La dansa dona alegria» (i pedagogia)

«Si no puc ballar, aquesta no és la meva revolució», deia Emma Goldman, i la mateixa idea la parafraseja María Acaso al seu llibre «Art Thinking» (2017): «Si no puc ballar, aquesta no és la meva educació»

«Si no puc ballar, aquesta no és la meva revolució» deia Emma Goldman i ho parafraseja María Acaso al seu llibre Art Thinking (2017): «Si no puc ballar, aquesta no és la meva educació».

Ballar, diu María Acaso, «és un verb que condensa la metàfora d’allò que està prohibit, però és necessari. Ballar està tan mal considerat en la política clàssica com en l’educació tradicional; ballar no es relaciona amb el coneixement, no s’entén com quelcom seriós, i per això, en la majoria dels casos, s’acaba associant a una pèrdua de control».

Segons l’autora i pedagoga, l’educació artística ha de reconèixer el descontrol i la seva capacitat per oferir coneixement. Així doncs, prenent aquesta idea d’una educació que permet l’estranyament, la deriva, la retòrica com a pràctiques basades en processos de coneixement associats als sentits, a les emocions i a processos subconscients; podem integrar una pràctica educativa que no només es doni en un context de silenci i quietud.

Utilitzar la imaginació

Un alumne de 4t d’ESO de l’Institut El Pedró de l’Escala comenta: «Ha sigut diferent, la dansa dona una mica més d’alegria al que solem fer durant les classes d’educació física. Està molt bé ballar perquè podem utilitzar la imaginació. Quan ens fem grans ens oblidem, però a mi m’ha agradat molt tornar a ser nen».

Idolina Massa, conductora del Mapa de ball, explica que «els ajuda a trobar un altre llenguatge per expressar-se, eines físiques i maneres de relacionar-se que són diferents a aquelles que utilitzen cada dia amb els companys i companyes».

La dansa proporciona un coneixement basat en l’experiència del propi cos, en la relació amb els altres, en l’expressió emocional, en l’articulació d’un discurs que no remet a les lògiques del pensament narratiu; sinó més aviat a la imatge, la poesia, a la fascinació del joc, al treball amb la imaginació i connectar amb el plaer de moure’ns. I d’aquesta manera dona valor al potencial particular de cadascú per aprendre i descobrir-se.

Un altre estudiant de 4t d’ESO de l’Institut El Pedró de l’Escala parla sobre la seva experiència en aquests termes: «Al principi teníem vergonya perquè era nou, però després ha començat a ser més fluid i les últimes sessions han sigut molt divertides. Com a grup classe ens ha ajudat a sentir-nos més units/des».

«El nostre propi ball»

Un alumne de 1r d’ESO de l’Institut Cap Norfeu de Roses assenyala: «Crec que la dansa pot ser una part de l’educació física que ens deixa sentir-nos junts com a grup i també ens deixa fer el nostre propi ball. Cadascú ha donat la seva opinió i hem anat ajuntant els trossets de cadascú per fer una escena».

Un alumne de 3r d’ESO de l’Institut Escola El Bruel Empuriabravareflexiona sobre el resultat del treball: «Ha valgut la pena perquè com a grup nosaltres estàvem separats i gràcies al ball ens hem conegut més, hem rigut… ha sigut molt guai».

Així doncs, la dansa –i també les arts escèniques– tenen aquest component social, que treballa millorant les dinàmiques de grup, el desenvolupament personal, la convivència, el respecte i la inclusió. Mapa de ball apropa a més de 1.000 alumnes dels centres d’educació secundària de la comarca de l’Alt Empordà a aquesta pràctica artística, facilitant l’accés per a tothom a l’educació artística de qualitat.

Pinya vol inspirar els joves

Pinya és el nom de la creació dissenyada per la coreògrafa Sònia Gómez amb la qual les formadores d’Agitart han treballat per conèixer i aprofundir en l’esperit de la peça per poder-la transmetre a l’alumnat. Pinya busca la relació de l’individu amb el col·lectiu. Intenta, com el seu nom indica, «fer pinya», amb l’objectiu de desfer la sensació d’aïllament que molt sovint tenen els i les adolescents durant aquesta etapa vital tan controvertida. Pinya vol inspirar als i les joves a sentir que fent les coses junts i juntes podem anar més lluny.

La proposta d’enguany ha sigut singular, no només per les restriccions i les mesures higièniques i sanitàries, que s’han hagut de prendre durant les sessions, o també per no poder fer la mostra final al teatre; sinó que ha donat un espai obert a l’alumnat perquè siguin ells i elles aquells que facin la seva creació. Així doncs, Pinya ha sigut un collage de les escenes proposades per la Sònia Gómez i les escenes que cada grup ha pensat i creat durant les sessions amb les formadores.

«Hem anat provant i decidint»

Seguint amb les aportacions dels participants, un alumne de 3r d’ESO de l’Institut Escola El Bruel Empuriabrava ha volgut destacar: «Una part de la coreografia l’hem fet nosaltres, amb les nostres opinions i hem anat provant i decidint les coses que anaven bé a tothom».

Un altre estudiant, en aquest cas de 1r d’ESO de l’Institut Cap Norfeu de Roses ha indicat: «Hem preparat un ball i avui l’hem representat amb tots els grups de primer d’ESO. Hem fet una coreografia que es diu molècules i fèiem com si nosaltres fóssim les molècules quan es mouen. Després tenim una coreografia que per fer-la vam jugar a escriure una acció en un paper i llavors vam ballar amb les accions que vam anar triant».

Anna Massot, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, repassa la importància d’aquest projecte no només en l’àmbit municipal, sinó també des del vessant educatiu: «Activitats com aquesta potencien aspectes que normalment no es treballen a les aules, com el moviment i la dansa contemporània. Poder-ho incloure dins del pla d’objectius educatius del nostre municipi és un privilegi».

El projecte Mapa de Ball ofereix a l’alumnat dels centres de secundària de l’Alt Empordà l’oportunitat per explorar i gaudir de la dansa. Aquest projecte, que s’ha fet durant aquest mes de maig, es promou com un dels eixos principals del Pla d’Impuls de la Dansa, creat per la Generalitat, per reforçar i incrementar el compromís de la dansa amb l’educació, les escoles i la comunitat.

Una versió renovada del Tots Dansen

Mapa de ball és la versió renovada del Tots dansen, un projecte que va néixer fa nou anys, impulsat per la Xarxa Transversal i El Mercat de les Flors, amb l’objectiu de portar la dansa contemporània als i les joves de secundària. El funcionament del projecte manté la mateixa estructura, però el Mapa de ball inclou la presència activa dels i de les conductores. Aquestes, són persones que estan formades en l’àmbit de la dansa, però també estan vinculades a la pedagogia d’aquest llenguatge artístic.

Són les conductores aquelles que fan de pont entre la coreògrafa i el centre de secundària. Ofereixen formació no només a l’alumnat sinó també al professorat. Les conductores del Mapa de ball proporcionen eines perquè els professors i les professors dels centres participin de forma activa en les deu sessions programades, abans de la mostra final. És, a través d’aquesta fórmula, com l’alumnat aprèn i desenvolupa la coreografia, mitjançant la co-docència entre el professorat del centre i la persona conductora.

Més enllà de l’Empordà

Enguany han format part del projecte Figueres, Roses, la Jonquera, Castelló d’Empúries, Empuriabrava i l’Escala. Això pel que fa al territori altempordanès, però el projecte s’entén també a altres municipis de Catalunya, com Mataró i Olot, entre d’altres.

Carme Ramió, professora de teatre de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, ha definit l’experiència com a «positiva». «En el nostre cas, mostrar la dansa com a llenguatge dins de les arts escèniques és important. Els nois i les noies a vegades tenen alts i baixos durant el procés, però al final estan contents/tes. Aquest any els ha motivat especialment la part que ells i elles han creat», ha concretat la professora de teatre

Toni Masferrer, professor d’Educació Física de l’Institut Castelló d’Empúries, també parla del projecte: «Personalment estic molt satisfet per la feina feta pels nens i les nenes i per l’equip d’Agitart. Felicitats a tots i a totes, i a la coreògrafa que ha pensat tot aquest espectacle».

Els centres participants són: La Jonquera, Illa de Rodes, Cap Norfeu, Castelló d’Empúries, El Bruel, El Pedró, Narcís Monturiol, Ramon Muntaner, Cendrassos, Alexandre Deulofeu i Olivar Gran.

Azucena Moya
(Setmanari Empordà)

Fundador i Director

Roger Fernández Cifuentes

Originari de Figueres (Espanya), Roger és el fundador i director d’AGITART.

Graduat a l’Institut del Teatre (Barcelona) i exmembre de VERVE (Companyia de Postgrau de la Northern School of Contemporary Dance, Leeds), Roger ha treballat amb una varietat de coreògrafs internacionals, entre ells Ben Wright, Frauke Requardt, Angus Balbernie, James Wilton, Matthew Robinson i Jessica Kennedy.

Com a coreògraf emergent, Roger ha estat guardonat amb diversos premis coreogràfics entre ells el primer premi en el Concurs Internacional de Dansa de Riba-Roja, al Concurs Internacional Ciutat de Barcelona de 2012, i el premi del públic al Certamen Coreogràfic de Sabadell. Des de la seva formació, ha estat creant peces per la Companyia AGITART incloent “Life”, “ADaliN”, “Pandora” i “Sand”, que han realitzat gires a escala nacional i internacional a Espanya, Bèlgica i el Regne Unit. L’any 2015, Roger va ser seleccionat per participar en un programa de coreògrafs emergents, Exit Visa, a The Place, Londres.

Paral·lelament a la seva tasca com a codirector, mestre, coreògraf i programador amb AGITART, Roger continua treballant professionalment com a ballarí i coreògraf per a altres projectes.

Producció

Georgina Aviés Sarrias

Nascuda a Barcelona el 1994, Georgina és cap de producció del festival Figueres es MOU.

Georgina és graduada a l’Institut del Teatre en l’especialitat de dansa Contemporània l’any 2012 i posteriorment és membre del Ballet Junior de Geneve sota la direcció artística de Sean Wood i Patrice Delay fins a l’any 2014.

Georgina ha treballat amb coreògrafs internacionals com, Barak Marshall, Andonis Foniadakis, Yann Marussich, Marina Mascarell i Ioannis Mandafounis, entre d’altres.

Com a ballarina Georgina forma part d’Habemus Corpus Dance Company amb peces com TEEN TIME GONE (2016) i AIRE (2017), estrenada dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. També des de l’any 2016 és intèrpret a la companyia Addaura Teatre Visual dirigida per Teia Moner, on ha participat en diverses produccions.

Georgina forma part d’AGITART des de l’any 2014 liderant tallers de moviment dins del projecte AGITART educa, impartint tallers regulars a escoles primàries dins del projecte de planters de Conarte Internacional, entre d’altres projectes.

Director Workshops Professionals i Assessorament Artístic

Gianluca Vicentini

Originari d’Itàlia, en Gianluca és el Director dels Workshops i Assessor Artístic d’AGITART.

En Gianluca ha treballat a la Northern School of Contemporary Dance a Leeds com a Director Artístic de VERVE i ha estat el Cap de Desenvolupament Professional.

Sota la seva direcció, la companyia ha treballat amb coreògrafs internacionals com ara Lea Anderson, Anton Lachky, Akram Khan, Kerry Nicholls, Ben Wright, Theo Clinkard, Luca Silvestrini i Efrosini Protopapa, fent extensa gira per Europa.

Al mateix temps que dirigia el Riley Theatre, en Gianluca va establir “Connections”, un pla de desenvolupament artístic professional i d’alt rendiment d’un any de durada. Aquest va incloure “Northern Connections”, programa específicament dissenyat per artistes emergents amb seu al nord d’Anglaterra. També ha estat involucrat en una col·laboració amb l’Institut Henry Moore i Tino Sehgal per a la recreació de “Kiss”.

Abans de traslladar-se a Leeds, en Gianluca va ser l’Assitent de Direcció Artística de Iceland Dance Company i va col·laborar com a Director d’Assaig per Carte Blanche. També va ser Director Artístic de Spiral Dansflokkur, una companyia de joves ballarins amb seu a Islàndia.

En Gianluca aporta la Direcció Artística a artistes independents, programant i treballant a nivell internacional a través de la indústria de la dansa, així com també dirigint i donant-los suport.