Natsuki: «Soc intuïtiva físicament, però el cap és el motor»

Natsuki ens explica que hi ha molt més vincle del que creiem els occidentals entre la dansa butoh i el flamenc

Natsuki és el nom artístic d’Anna Ventura: ballarina, productora i coreògrafa. Un nom que recull l’experiència de treballar com a intèrpret per a la companyia de Carlotta Ikeda i Karine Saporta. Dos referents que han marcat la seva etapa vital i el seu llenguatge com a creadora. «Jo ballava butoh, però no sabia què era fins que vaig començar a estudiar-lo per poder-lo explicar. Per a mi és una manera d’expressar tota la fantasia que tinc a dins», reflexiona.

La dansa d’Anna Ventura Natsuki és molt plàstica, performativa i cinematogràfica. Nascuda a Girona, fa 35 anys que viu i treballa a França i aquest últim any ha decidit instal·lar-se a la Bisbal, on té la Masia i l’estudi.

Dins d’aquesta voluntat de retorn al territori gironí (i per extensió català), l’Anna Ventura s’ha proposat crear el MIAM, Museu Immaterial de les Arts en Moviment. L’objectiu d’aquest museu és poder treballar sobre el patrimoni coreogràfic, i fer-ho vinculant les creadores catalanes amb el llegat que la Carlotta Ikeda li va deixar. Entre altres herències i memòries, vestits de les creacions i dels espectacles de l’artista nipona.

Ventura ens explica que hi ha molt més vincle del que creiem els occidentals entre la dansa butoh i el flamenc. Segons la ballarina, que va estar investigant durant tres anys els orígens i la tradició d’aquesta dansa nipona, nombrosos creadors i creadores de butoh s’emmirallaven en el flamenc com a origen de molts moviments.

Enguany, Anna Ventura ha presentat al Sismògraf d’Olot part del llegat de la Carlotta Ikeda en format de conferència. L’univers d’Ikeda, segons ens explica Ventura, és molt ric en imatges i se serveix d’una presència molt forta a l’escenari i d’un espai intern molt treballat. La conferència entorn «Kesseki» forma part de la voluntat de Ventura per començar a establir vincles entre aquesta creadora i Catalunya.

Com va conèixer l’artista Carlotta Ikeda?

Vaig veure un espectacle seu al Teatre Romea, el 1985, i se’m va gravar. Va esdevenir per a mi una referència en el món de la dansa. Aquella era una època molt potent i hi havia molta producció catalana, però també molta producció internacional. La Carlotta era una dona petita, com un animaló, però amb molta presència. Veure-la ballar era molt bonic. Ella era capaç de transformar-se en un peix, en una pedra, en una flor?

Què és allò més preuat que ha après ballant amb ella?

Compartir. Veure que no estàs sola. El treball de la ballarina és un treball que es fa de forma individual. Però després t’has d’obrir, ho has de compartir.

Està creant algun espectacle nou?

Sí, tinc un projecte en marxa. Un solo de dansa que neix d’un projecte més gran. Epifanies és el nom del solo i es crea com a homenatge a Carlotta Ikeda, una recerca que em permet tornar al meu cos des del butoh i des de la tecnologia, que és una de les eines que més m’agrada utilitzar. Després d’Epifanies vull reunir dotze artistes, totes dones d’entre 25 i 70 anys que han ballat a la companyia d’Ikeda. Les ballarines són testimonis vivents d’Ikeda. Per això vull recuperar els diferents llegats que l’artista ha deixat a les ballarines, ja que totes han entès la seva obra des d’un lloc diferent, tenint en compte el bagatge professional i les experiències vitals de cadascuna.

Com veu el seu futur com a creadora a Catalunya?

Tinc ganes de construir una xarxa sòlida de dansa a les comarques gironines. Generar un espai de recerca i d’experimentació artística a l’estudi a la Bisbal, perquè després es puguin programar als teatres municipals i les sales, aquests espectacles que han estat en residència. M’agrada la producció d’espectacles i sento també ganes d’acollir artistes que siguin tant nacionals com internacionals.

Azucena Moya
(Setmanari Empordà)

 

Fundador i Director

Roger Fernández Cifuentes

Originari de Figueres (Espanya), Roger és el fundador i director d’AGITART.

Graduat a l’Institut del Teatre (Barcelona) i exmembre de VERVE (Companyia de Postgrau de la Northern School of Contemporary Dance, Leeds), Roger ha treballat amb una varietat de coreògrafs internacionals, entre ells Ben Wright, Frauke Requardt, Angus Balbernie, James Wilton, Matthew Robinson i Jessica Kennedy.

Com a coreògraf emergent, Roger ha estat guardonat amb diversos premis coreogràfics entre ells el primer premi en el Concurs Internacional de Dansa de Riba-Roja, al Concurs Internacional Ciutat de Barcelona de 2012, i el premi del públic al Certamen Coreogràfic de Sabadell. Des de la seva formació, ha estat creant peces per la Companyia AGITART incloent “Life”, “ADaliN”, “Pandora” i “Sand”, que han realitzat gires a escala nacional i internacional a Espanya, Bèlgica i el Regne Unit. L’any 2015, Roger va ser seleccionat per participar en un programa de coreògrafs emergents, Exit Visa, a The Place, Londres.

Paral·lelament a la seva tasca com a codirector, mestre, coreògraf i programador amb AGITART, Roger continua treballant professionalment com a ballarí i coreògraf per a altres projectes.

Producció

Georgina Aviés Sarrias

Nascuda a Barcelona el 1994, Georgina és cap de producció del festival Figueres es MOU.

Georgina és graduada a l’Institut del Teatre en l’especialitat de dansa Contemporània l’any 2012 i posteriorment és membre del Ballet Junior de Geneve sota la direcció artística de Sean Wood i Patrice Delay fins a l’any 2014.

Georgina ha treballat amb coreògrafs internacionals com, Barak Marshall, Andonis Foniadakis, Yann Marussich, Marina Mascarell i Ioannis Mandafounis, entre d’altres.

Com a ballarina Georgina forma part d’Habemus Corpus Dance Company amb peces com TEEN TIME GONE (2016) i AIRE (2017), estrenada dins de la programació del Festival Grec de Barcelona. També des de l’any 2016 és intèrpret a la companyia Addaura Teatre Visual dirigida per Teia Moner, on ha participat en diverses produccions.

Georgina forma part d’AGITART des de l’any 2014 liderant tallers de moviment dins del projecte AGITART educa, impartint tallers regulars a escoles primàries dins del projecte de planters de Conarte Internacional, entre d’altres projectes.

Director Workshops Professionals i Assessorament Artístic

Gianluca Vicentini

Originari d’Itàlia, en Gianluca és el Director dels Workshops i Assessor Artístic d’AGITART.

En Gianluca ha treballat a la Northern School of Contemporary Dance a Leeds com a Director Artístic de VERVE i ha estat el Cap de Desenvolupament Professional.

Sota la seva direcció, la companyia ha treballat amb coreògrafs internacionals com ara Lea Anderson, Anton Lachky, Akram Khan, Kerry Nicholls, Ben Wright, Theo Clinkard, Luca Silvestrini i Efrosini Protopapa, fent extensa gira per Europa.

Al mateix temps que dirigia el Riley Theatre, en Gianluca va establir “Connections”, un pla de desenvolupament artístic professional i d’alt rendiment d’un any de durada. Aquest va incloure “Northern Connections”, programa específicament dissenyat per artistes emergents amb seu al nord d’Anglaterra. També ha estat involucrat en una col·laboració amb l’Institut Henry Moore i Tino Sehgal per a la recreació de “Kiss”.

Abans de traslladar-se a Leeds, en Gianluca va ser l’Assitent de Direcció Artística de Iceland Dance Company i va col·laborar com a Director d’Assaig per Carte Blanche. També va ser Director Artístic de Spiral Dansflokkur, una companyia de joves ballarins amb seu a Islàndia.

En Gianluca aporta la Direcció Artística a artistes independents, programant i treballant a nivell internacional a través de la indústria de la dansa, així com també dirigint i donant-los suport.